Comencem aquest bloc amb la intenció de fer el seguiment de què està fent el vaixell draga a la costa del Maresme aquest estiu.
Tenim moltes preguntes, i ganes de trobar-hi resposta:
- Quines costos ambientals suposa el vaixell draga?
- Hi ha algun estudi ambiental darrere l'opció de dragar les platges?
- Hi ha alternatives més definitives, que no facin que cada any calgui repetir l'operació?
- És imprescindible que "el negrai", patrimoni ecològic de Premià de Mar, quedi soterrat cada any?
Si téns les mateixes inquietuds, o ens pots ajudar a trobar a respostes, vine amb nosaltres!
premianotragambladraga@gmail.com
Bon dia.
ResponEliminaCaldria posar en evidència que la principal causa que origina el desequilibri de les platges de la nostra costa és per excel.lència la mala praxis en la construcció dels ports esportius: mal dissenyats, economicament inviables, ecològica i ambientalment punts negres del litoral, i a més, robant un espai públic a canvi de diners (en forma de concessió) per a un ús privat, i a sobre amb la repercusió negativa sobre l'entorn, en forma de desaparició de l'espai públic com són les platges.
Si no vaig errat, la feina de traspàs de sorra de llevant a ponent, hauría d'anar a càrrec de l'empresa concessionària del Port. Per què no se li exigeix a aquesta que així ho faci?
No hi ha dret que amb els diners de tothom s'acabi pagant els desastres que un petit col.lectiu de "gente bien" ocasiona al resta de la comunitat i del medi, per poder sortir a lluïr els seus artilugis flotants els dies calurosos d'estiu.
En el record queden, les històries dels pares i avis que explicaven com amb els temporals marxava i es reposava de forma natural la sorra; de les barques al Jovellanos, dels banys (que tot i ser privats no ocasionaven efectes negatius a la platja), del Bellamar, de les roques d'en Pons, etc.
De la nostra època només quedarà la trista i disortada història d'un port sense acabar, assassí del litoral del nostre poble, l'estampa d'un vaixell-draga esgarrapant la vida del fons marí i de les nostres butxaques escanyolides per abocar allò que el Mar s'endurà tot seguit, fins que ens adonem que els mals s'han de curar d'arrel, i que maquillant-los amb sorra, no desaparèixen.
P.S.F.